L’ESTACA
L’avi siset em parlava
De bon mati al portal
Mentre el sol esperàvem
I els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l’estaca
On estem tots lligats ?
Si no podem desfer-nos-en
Mai no podem caminar !Si estirem tots, ella caurà
I molt de temps no pot durar,
Segur que tomba, tomba, tomba
Ben corcada deu ser ja.
Si tu l’estires fort per aqui
I jo l’estiro fort per allà,
Segur que tomba, tomba, tomba
I ens podrem aliberar.Però, Siset, fa molt temps ja :
Les mans se’m van escorxant,
I quan la força se me’n va
Ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
Però és que, Siset, pesa tant
Que a cops la força m’oblida.
Torna’m a dir el teu cant :Si estirem tots, ella caurà
I molt de temps no pot durar,
Segur que tomba, tomba, tomba
Ben corcada deu ser ja.
Si tu l’estires fort per aqui
I jo l’estiro fort per allà,
Segur que tomba, tomba, tomba
I ens podrem aliberar.L’avi Siset ja no diu res,
Mal vent que l’emporta
Ell qui sap cap a quin indret
I jo sota el portal
I mentre passen els nous vailets
Estiro el coll per cantar
El darrer cant d’en Siset,
El darrer eue em va ensenyar.Si estirem tots, ella caurà
I molt de temps no pot durar,
Segur que tomba, tomba, tomba
Ben corcada deu ser ja.
Si tu l’estires fort per aqui
I jo l’estiro fort per allà,
Segur que tomba, tomba, tomba
I ens podrem aliberar